Arriben a Espanya 106 refugiats reubicats per l’Estat.

 

El drama dels refugiats continua desenvolupant-se amb greus contrastos. Coincideixen en la darrera setmana del mes de maig dues notícies contràries:

  • per una banda, arriben finalment a Espanya quatre grups de refugiats (de 20, 22, 45 i 19 persones), un total de 106 que s’han d’afegir als primers 18 que havien arribat en els darrers sis mesos.
  • Aquests 124 reubicats contrasten flagrantment amb les xifres de morts que s’han produït aquesta mateixa setmana en el Mediterrani i només en tres naufragis: entre 700 i 900 morts, molts d’ells nens (des de la mort d’Aylan al setembre ja han perdut la vida ofegats al mar més de 340 menors).
  1. Fins al mes d’abril només havien arribat 18 refugiats recol·locats oficialment per l’Estat espanyol, molt lluny de la xifra compromesa (el 0,1% dels 16.000 acordats amb la UE).

El motiu al·legat pel Govern és la complicada coordinació amb altres països europeus, tanmateix les ONG creuen que no hi ha hagut mai voluntat política d’acomplir els acords (de fet, a la UE només s’ha arribat al 0,5% del total previst). –País 6-4-16

  1. En quatre grups separats entre el 24 de maig i l’1 de juny, han arribat des de Grècia i Itàlia un total de 106 persones, que seran reubicades per l’Estat en diferents Comunitats Autònomes, entre elles Catalunya. Són el primer contingent dels 586 que vindran abans de juliol (200 via reubicació des de Grècia i Itàlia i 386 via reassentament des de Líban i Turquia). –País 24-5-16 – Teinteresa 24-5-16 La Razón 25-5-16 Levante 25-5-16 Europa Press 1-6-16
  2. El dimarts 30 de maig Amnistia Internacional va denunciar que els refugiats que arriben a Espanya estaran risc de pobresa a mig termini, perquè el sistema d’acollida és arbitrari, discriminatori i ineficaç: no s’adequa als estàndards internacionals i la llei d’asil està obsoleta. El País 31-5-16
  3. Aquests mateixos dies Itàlia ha rescatat a quasi 13.000 persones en el canal de Sicília, però en tres naufragis han desaparegut entre 700 i 900 persones, només s’han rescatat 65 cossos (segons ACNUR o Metges sense frontera).

A l’espera que es confirmin les noves víctimes, aquest any 2016 han mort en el Mediterrani 1.475 persones, intentant arribar a Europa (1.093 en la ruta del Mediterrani Central direcció a Itàlia i 376 a l’Egeu, a Grècia). El Confidencial 29-5-16 El diario.es 29-5-16 – La Gaceta 30-6-16

  1. Avui el Periódico es pregunta “¿Quants nens més han de morir? Des de la mort d’Aylan al setembre, més de 340 menors han perdut la vida ofegats en el seu periple migratori” i recorda que els experts “advoquen perquè la societat civil elevi el nivell d’exigència a la seva classe política en matèria migratòria”.

Segons Sobrino, professor del Departament de Sociologia de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid, en el cas d’Aylan, “hi va haver una confluència d’astres” que ara ja no es dóna. “La premsa està alineada amb els interessos dominants en la política europea”, remata Sobrino. D’una Europa que veu com davant de les seves costes han mort 2.510 persones des de l’inici del 2016 (de les quals almenys 880 només la setmana passada), enfront de les 1.855 del mateix període de l’any anterior, segons xifres de l’ACNUR.

“Sense menysprear la complexitat de la qüestió i les seves múltiples arestes, Ferran Camas, director de la càtedra d’Immigració i Ciutadania de la Universitat de Girona (UG), considera que no hi haurà solució mentre no hi hagi “un pacte global sobre migracions auspiciat per l’ONU”. “A nivell europeu, els estats han de cedir la sobirania en gestió migratòria a les institucions europees i acatar els pactes assolits de forma vinculant”, apunta el catedràtic.

“Pel professor David Moya, coordinador del màster en Migracions Contemporànies de la Universitat de Barcelona (UB), la societat civil ha d’exigir més a la classe política. “La societat civil ha elevat els estàndards ètics d’exigència però hauria de traduir-se en més exigència a nivell polític d’assumpció de responsabilitat als nostres governs perquè s’hi impliquin amb la mateixa intensitat”, argumenta, i afegeix: “La societat civil ha de seguir vetllant perquè les normes que es cuinen amb estats veïns responguin a elevats nivells d’exigència en termes de drets humans”.

“No tothom a Brussel·les assisteix amb la mateixa complaença a aquesta evolució i les veus més crítiques provenen, com és habitual, del Parlament Europeu. El líder del grup dels socialistes, Gianni Pitella, afectat per les últimes tragèdies, planteja: “¿Quantes morts més hem de comptar abans d’aplicar el pacte migratori europeu, revisar el sistema de Dublín (d’asil), construir un sistema de reubicació efectiu i una ruta segura cap a Europa?”, es pregunta.

“L’eurodiputada d’Izquierda Unida Marina Albiol, per qui les fronteres s’han convertit els últims anys “en una trampa mortal” i que així seguiran mentre “els grups polítics que governen Europa continuïn fent-li el joc a l’extrema dreta”, presentant la immigració com el problema. – El Periódico 1-6-16

El periódico 1-6-16

Font El Periódico

Ens hem de preguntar quantes morts més s’han de produir en el Mediterrani abans que els governs de la UE prenguin alguna decisió per evitar-les.

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s