Espanya a la cua de la contractació temporal en la UE

1515063897_658158_1515086382_noticia_grande

La darrera taxa de temporalitat coneguda és la del tercer trimestre de 2017, amb un 27% dels assalariats, amb un repunt constat des del primer trimestre del 2013, quan es va registrar la taxa mínima del 22%.

L’estabilitat laboral continua sent una assignatura pendent per al mercat de treball espanyol, molt allunyada de la taxa mitjana de la UE, amb un 14,2% (any 2016). Espanya és el segon país de la UE amb major taxa de temporalitat, darrera només de Polònia.

El 91,4% dels quasi 4milions de treballadors temporals el 2016 preferien ésser fixos, en front del 625 de la mitjana europea.

La recuperació econòmica de la UE es recolza en la desigualtat, la precarietat i l’empobriment d’un percentatge creixent de la població (per les polítiques d’austeritat, ajustos, reformes i retallades de drets laborals, adoptat perla Comissió Europea i el Consell de Ministres d’Economia de la UE). L’OCDE assenyala en un informe sobre la situació econòmica d’Europa que la desigualtat socioeconòmica ha crescut a Europa en les passades dècades i s’ha intensificat des de la crisi financera. El creixement econòmic europeu entrega els seus beneficis predominantment als més acomodats

La taxa tan elevada de temporalitat en el treball incrementa a Espanya la desigualtat i la pobresa (cada vegada hi ha més treballadors pobres, amb uns ingressos per sota del llindar de la pobresa). Si no es prenen mesures efectives amb un gran pacte sindical i de les patronals, no hi haurà manera de reduir la precarietat i a pobresa a Espanya.

Principals diferències entre els contractats fixos i els temporals:

1) Diferent regulació: en cas d’acomiadament: els temporals cobren una indemnització de 12 dies per any treballat al final del seu contracte, i els indefinits 33 dies per any i amb un topall de 24 mensualitats per acomiadament improcedent (20 dies i una anualitat en el cas d’acomiadament objectiu procedent).

2) Bretxa salarial: entre el 2008 i el 2015 els treballadors amb contracte temporal van cobrar una mitjana d’un 33,4% menys que els indefinits.

3) Accés a la formació: segons un estudi de l’OCDE, tenir un contracte temporal redueix la probabilitat de rebre formació en un 14% en un conjunt de vint països desenvolupats (en el cas d’Espanya, s’eleva al 18%).

4) Protecció social: els temporals tenen més dificultats per complir els requisits exigits per cobrar les prestacions i subsidis d’atur.

5) Menor representació: només el 13% dels temporals estan afiliats a un sindicat, en comparació con el 23% dels fixos.

6) Poc control per part de la inspecció de treball: només el 4% de les inspeccions de l’any 2016 van ser per combatre el frau en la contractació temporal.

 

TEMPORAL_sumario_centrado

 

Per a més informació: elpais.com, elpais.com, elpais.com, el periódico.com, eurostat

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s