La desigualtat al món ha crescut aquest 2017, segons l’informe d’OXFAM

ogb_105905_bangladesh_rasheda_washes_clothes_440x300

Coincidint amb el Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa) on es reuneixen a començament de cada any els més poderosos del món, l’ONG OXFAM publica el seu informe anual sobre la desigualtat de la riquesa en el món. Aquest any, entre altres temes, es parlarà a les conferències del fòrum de la necessitat d’una renda bàsica, del proteccionisme econòmic de Donald Trump, l’impacte dels robots en el món del treball o del lideratge femení en el món dels negocis.

Tanmateix, l’informe d’OXFAM “Premiar el treball, no la riquesa” (gener de 2018) és demolidor i carrega, un any més, contra la desigualtat global al món: durant el 2017 el 82% del creixement de la riquesa mundial va anar a parar a mans de l’1% més ric, mentre que la del 50% més pobre de la població mundial no va augmentar el més mínim.

Recullo algunes de les denúncies més punyents d’aquesta ONG:

  • El nombre de persones amb fortunes superiors als mil milions de dòlars ha assolit un màxim històric: 2.043 mil milionaris, un de nou cada dos dies.
  • La riquesa d’aquests mil milionaris ha crescut el suficient com per poder terminar amb l’extrema pobresa al món fins a set vegades.
  • Entre 2006 i 2015 els salaris van augmentar una mitjana d’un 2% anual, mentre que la riquesa dels mil milionaris es va incrementar en un 13%, sis vegades més.
  •  L’1% més ric segueix acumulant més riquesa que la resta de la humanitat (Credit Suisse, 2017).
  • A Nigèria, els interessos que genera en un any la riquesa de l’home més ric del país serien suficients per treure de la pobresa extrema a dos milions de persones.
  • Les tres persones més riques dels Estats Units tenen tanta riquesa com la meitat més pobre de la població del país (uns 160 milions de persones).
  • Una tercera part de la riquesa dels mil milionaris ha estat heretada: en els propers 20 anys, 500 dels homes més rics del món traspassaran als seus descendents una quantitat superior al PIB de la Índia, un país amb 1.300 milions d’habitants.
  • Si la desigualtat econòmica dins els països no hagués augmentat aquests darrers anys, haurien sortit de la pobresa 200 milions de persones (aquesta xifra hauria arribat a 700 milions si els pobres s’haguessin beneficiat del creixement econòmic més que els conciutadans rics).
  • Tenir un treball no significa escapar de la pobresa. La OIT ha estimat que prop d’una de cada tres persones amb treball en països emergents o en desenvolupament viu a la pobresa, proporció que va en augment.

Us animo a llegir, directament, l’informe.

És difícil calcular quan es detindrà aquesta desigualtat creixent, culpable de l’empobriment de milions de persones a tot el món. La cobdícia dels més rics no té límit, fins a on ha de créixer la riquesa dels més rics a costa d’empobrir cada vegada més als més pobres?

En una altra nota, continuaré comentant aquest informe d’OXFAM.

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s