Inacció dels governs contra la desigualtat (informe OXFAM-2 nota)

 

http___i.huffpost.com_gen_1571899_images_n-POBREZA-628x314 PHOTOS.COM

PHOTOS.COM

 

Continuo comentant avui l’informe d’OXFAM sobre la desigualtat de riquesa de l’any 2017.

Molts líders polítics i de les institucions internacionals s’han expressat en públic que cal reduir la bretxa entre rics i pobres. Així, en 2015 193 governs van signar l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 19 que aspira a reduir la desigualtat. Malgrat aquest reconeixement, molts dels governs dels països rics i dels països pobres estan prenent decisions que empitjoren més la situació, per exemple, baixant es impostos, limitant els drets laborals i promovent una major desregularització.

Dues institucions molt conegudes, com el Banc Mundial o l’FMI, que fa temps que alerten contra la desigualtat, fan actuacions contràries: per exemple, el Banc Mundial continua donant suport a empreses que fan ús de paradisos fiscals, i l’FMI encara dona suport a polítiques que contribueixen a incrementar la bretxa entre rics i pobres, com ara les baixades en els salaris mínims i pujades d’impostos per als grups més pobres.

La desigualtat no es inevitable, sinó que és una opció política. Malgrat les preocupacions i reivindicacions de la ciutadania, la majoria de líders polítics adopten polítiques equivocades. I per tant, la desigualtat continua creixent al món: durant els darrers 30 anys la desigualtat d’ingressos ha augmentat en quasi tots els països (7 de cada 10 persones viuen en un país on la desigualtat ha augmentat).

A nivell mundial, la desigualtat de riquesa està creixent. OXFAM ha denunciat que l’1% més ric té més riqueses que el 99% més pobre.

La desigualtat de riquesa és molt més elevada que la d’ingressos, i ha augmentat considerablement en les darreres dècades. A Xina, la concentració de riquesa en mans del 10% més ric ja és equiparable a la dels Estats Units; en aquest darrer país, la proporció de riquesa en mans del 0,1% més ric va augmentar del 7% al 22% entre 1978 i 2012.

En canvi, les històries de major èxit en la reducció de la desigualtat nacional d’ingressos s’han donat en aquells països que han augmentat els impostos als més rics i també la despesa social, la qual cosa contradiu els principis de l’economia neoliberal.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s