Alguns indicadors de precarietat (informe de Càritas Barcelona-2ª nota)

informe

Continuo comentant avui l’informe de Càritas Barcelona sobre la precarietat laboral.

1. L’atur precaritza

Abans de la crisi, la taxa d’atur a Barcelona havia assolit un nivell mínim entorn del 6%, i va arribar al 24% el 2013. Des d’aquell any està baixant fins un 15% a l’inici del 2017, però malgrat aquest descens la quantitat de gent sense ocupació continua essent molt alta. Això ha creat una “reserva” de mà d’obra disposada a treballar en condicions precàries, que constitueixen una competència molt forta per a les persones que busquen feina (saben que si no accepten les condicions de la feina, una altra persona en atur podrà acceptar-les).

El mercat de treball veu com augmenta la quantitat de persones anomenades “desanimades”: són les persones inactives que contesten a l’enquesta de població activa (EPA) que creuen que no trobaran feina quan se’ls pregunta per què no en busquen (aquest col·lectiu ha crescut un 46% en vuit anys a la província de Barcelona).

2. Desprotecció social

El sistema de prestacions econòmiques per desocupació no ha estat suficient por donar resposta a l’elevat augment del nombre d’aturats: així, entre 2008 i 2016, ha caigut un 28% e nombre de persones que reben alguna de les tres prestacions d’atur (la prestació contributiva, el subsidi d’atur i la renda activa d’inserció). Al final del 2016 la prestació contributiva dona cobertura a un 55% menys de persones que el 2008.

Es va degradant així el grau de protecció de la persona desocupada, ja que hem passat d’una prestació contributiva dominant a un sistema basat en prestacions assistencials, les quals contribueixen a la precarització de les condicions de vida de les persones.

Les causes d’aquest canvi són degudes al fet que les persones esgoten la prestació contributiva al cap d’un període màxim de dos anys, i també per haver-se endurit les condicions d’accés a les prestacions d’atur amb la reforma laboral del 2012 (moltes persones que han treballat no en poden ser beneficiàries). La conseqüència és evident: s’ha incrementat el nombre d’aturats que no reben la prestació per atur i així la taxa de cobertura de la prestació d’atur ha passat de més del 80% l’any 2008, a estar per sota del 60% el 2016 a la província de Barcelona.

3. Temporalitat i parcialitat

El mercat laboral té un alt nivell de contractes temporals, que es van encadenar, i ofereixen unes condicions precàries de feina (el 2017 el 21% del total d’assalariats a Catalunya tenien un contracte temporal). Però aquesta contractació temporal afecta al 92% dels nous contractes aquest darrer any (i el 605 d’aquests contractes temporals han estat de menys de sis mesos de durada.

En relació als contractes de jornada parcial hi ha una majoria de persones que treballen parcialment de manera involuntària. Per una altra banda, hi ha persones que pateixen una pressió per incrementar la seva jornada laboral sense que es modifiquin les condicions de contractació parcial (fan una jornada completa, tenen un contracte a mitja jornada i cobren la diferència informalment).

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s