Els impactes de la precarietat (informe de Càritas Barcelona-3ª nota)

 

precarietat

Imatge de l’informe “Vides precàries” – Font: Càritas

 

Continuo comentant avui l’informe de Càritas Barcelona sobre la precarietat laboral.

1. L’habitatge

L’any 2013 un estudi de Càritas Barcelona sobre l’habitatge i la salut, fet mitjançant una enquesta a 320 persones ateses per Càritas, va mostrar que existeix una relació entre la precarietat de la feina (entesa com a situacions d’atur i de treball en economia submergida) i els probes d’habitatge. Quan es va preguntar per l’habitatge que tenien en aquell moment, els enquestats van mostrar una gran por per a perdre’l: més del 65% dels homes creien que podrien perdre l’habitatge, en comparació amb un 57% de dones.

2. El “precariat” a Catalunya

Segons un estudi del doctor Joan Benach i el seu equip (2015) sobre una mostra de 2.279 persones majors de 16 anys amb contracte de treball, el 43% de les persones es trobaven en situació de precarietat. Aquest estudi assenyala clarament els col·lectius que més pateixen situacions de precarietat: els immigrants i els joves. Si a més a més s’és dona, es pateix una triple exclusió.

Els indicadors de precarietat d’aquests tres col·lectius són el següents:
• Les dones pateixen molt més la precarietat que els homes (51% respecte del 34%)
• El grup amb més prevalença de precarietat és el dels joves de 16 a 24 anys (86,6%)
• Les persones estrangeres pateixen més la precarietat que les espanyoles (58% respecte del 29%).

El nivell de formació també és un factor de precarietat: com més formació tenen es persones menys precarietat preval (estudis primaris, 51,3%; estudis universitaris, 27,6%).

3. La vida en la precarietat

La inexistència o la dificultat d’accedir a una feina decent afecta tots els sectors de la població, però encara més les dones, la població jove i les persones d’origen estranger.

“La precarietat impossibilita dur una vida semblant a la de l’entorn social en què es mou la persona. Dificulta l’accés al consum, però també al pagament de rebuts i la planificació econòmica de la vida. Els ingressos econòmics no són mai constants, ni tampoc de la mateixa quantitat. D’aquesta manera l’estalvi és impossible, i els deutes són part indestriable del dia a dia de les persones, més encara si no tenen la sort de poder comptar amb suport familiar” (pàg. 22).

“Però la precarietat ha posat fi a una feina digna i l’escenari que tenen al davant les persones que la pateixen són trajectòries en cerca constant de l’oportunitat. Es busca una oportunitat per demostrar què són. Per demostrar que no són mereixedores d’aquesta situació precària que consideren injusta” (pàg. 23).

“Les persones que viuen en precari pateixen una situació de vulnerabilitat en tots els àmbits de la vida. Això comporta viure amb por constantment, dificulta la vida en comú, les deixa a la intempèrie, a mercè d’un seguit d’esdeveniments externs que governen la seva vida sense que elles tinguin la sensació de poder fer res per impedir-ho” (pàg. 23).

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s