Nou informe anual d’Amnistia internacional (2)

untitled

Torno avui de nou sobre l’informe anual d’Amnistia Internacional, per analitzar el capítol dedicat al regne d’Espanya (pàgs. 188-191). Resumeixo alguns apartats de l’informe:

1) Llibertat d’expressió i de reunió

Algunes autoritats van restringir de manera desproporcionada el dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica després de la suspensió cautelar de la llei del referèndum català adoptada pel TC el 7 de setembre.
Es va processar desenes de persones per “enaltiment del terrorisme” a les xarxes socials. En molts casos, es van presentar càrrecs contra persones que havien expressat opinions que no constituïen incitació a cometre un delicte de terrorisme i que s’inscrivien entre les formes d’expressió permissibles segons el dret internacional dels drets humans.

2) Ús excessiu de la força

L’1 d’octubre a Catalunya es va utilitzar una força excessiva contra manifestants pacífics que s’oposaven a una operació policial. La policia va disparar cartutxos de fogueig i pilotes de goma, i va ferir de gravetat una persona, que va perdre la visió d’un ull.

3) Drets de les persones refugiades i migrants

Espanya va incomplir el seu compromís de reubicar 15.888 sol·licitants d’asil (a finals d’any havia reubicat 1.328). A finals d’octubre estaven pendents de ser resoltes 34.655 sol·licituds d’asil.
Segons Frontex, fins a setembre va haver-hi 21.663 entrades irregulars per la ruta del Mediterrani occidental, més del doble que en el mateix període de l’any anterior.
A l’octubre, el Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar que la devolució immediata al Marroc dels migrants subsaharians que intentaven entrar a Melilla l’any 2014 constituïa una expulsió col·lectiva de ciutadans estrangers.

4) Dret a l’habitatge

Milers de persones van patir desnonaments sense garanties judicials adequades ni assignació d’allotjament alternatiu per l’Estat. Es van produir l’any 2017 26.767 desnonaments per impagament del lloguer i 16.992 per execució hipotecària (l’any 2016, 25.688 per impagament del lloguer i 19.714 per execució d’hipoteca).
La despesa pública en habitatge continuà disminuint (més del 50% entre 2008 i 2015), malgrat la gran demanda de vivenda social assequible, l’escassetat de la qual va afectar especialment les mares solteres i les sobrevivents de la violència de gènere.

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s