La renda bàsica de ciutadania (2)

 

Grafica_EDIIMA20180129_0264_5

Eldiario.es

 

Continuo avui amb l’informe de la Càtedra ACAL sobre la renda bàsica.

  1. Necessitat d’un nou model econòmic

El capitalisme va obrir les portes a una època d’abundància, però el capitalisme per si sol no pot sostenir-la.

Amb anterioritat, la situació era molt pitjor: el 99% de la humanitat, al llarg del 99% de la història, passava gana i era pobre, bruta, temorosa, ignorant i malalta. Per exemple, el 1820 el 94% de la població mundial encara vivia en la pobresa extrema, el 1981 aquest percentatge s’havia reduït fins al 44% i actualment se situa per sota del 10% (Bregman, 2017, Utopía para realistas. A favor de la renta básica universal, la semana laboral de 15 horas y un mundo sin fronteras, Barcelona, Ed. Salamandra). L’esperança de vida ha crescut des dels 64 anys el 1990 als 70 el 2012, i aquesta edat és més del doble de la de 1900.

Els darrers vint-i-cinc anys, els postulats del neoliberalisme han propiciat la major onada de desenvolupament mai vist al món. Però en els temps actuals cal trobar redissenyament complet del sistema, amb un nou model econòmic, ja que la viabilitat a llarg termini del règim socioeconòmic que hem tingut és nul·la. L’autora recull aquí, com a possible sortida, la salvació de la globalització, desfent-nos del neoliberalisme i salvant el planeta, entre altres, amb les següents mesures: restringint l’activitat dels grans cercles financers, donant marxa enrere a l’austeritat, invertint en energies verdes i promovent l’ocupació ben remunerada.

  1. L’ocupació ja no és sinònim d’una vida digna.

A Espanya s’està estenent una nova classe social, el precariat laboral, treballadors que no arriben als 7.700 euros anuals. Les darreres dades són contundents en evidenciar que l’ocupació no és ja una mesura útil per eradicar la pobresa.

Segons Standing (2013, El Precariado. Una nueva clase social, Barcelona, Ed. Pasado y Presente), el precariat ha crescut degut a les polítiques i canvis institucionals de l’era de la globalització, que inclou el període 1975-2008, pels següents factors:

1) Hi ha hagut una transformació global lligada a l’auge de la Xina i la Índia, que ha abaratit els salaris dels països rics.

2) La flexibilitat del món empresarial: tenim empreses que són més eventuals que els propis empleats. També es flexibilitzen contínuament les condicions de treball, amb un increment dels contractes temporals i parcials, que genera inseguretat en l’ocupació. També hi h un estancament en el nivell d’ingressos de la majoria d’empleats, que no només ha disminuït sinó que s’ha tornat més insegur.

3) Ha nascut també un atur precari: a mesura que els salaris han caigut, els governs han anat endurint les condicions per percebre les prestacions per atur. Fins i tot per obtenir un treball cal fer unes despeses (en un estudi britànic el cost mitjà d’obtenir un treball era de 146 lliures esterlines), que suposa una quantitat important per a persones en situació de necessitat.

4) El crac financer del 2008 ha contribuït a l’existència del precariat.

5) Les reduccions d’impostos i les subvencions han subvencionat el capital més que el treball, la qual cosa genera ineficiència i inequitat en la distribució de la riquesa.

I 6) S’ha produït una disminució de la mobilitat social: avui dia són molt pocs els treballadors que poden ascendir a la gestió intermitja, i són molt alts les probabilitats de romandre als esgraons més baixos de l’empresa

Com a conseqüència de tot això la desigualtat ha augmentat fins a nivells desconeguts fa unes dècades, la mobilitat social està disminuint i s’han produït dinàmiques que posen en perill la supervivència del sistema.

L’autora de l’estudi conclou que “la Renda Bàsica es presenta com a una mesura que pot, entre altres coses, ocupar els buits que ha deixat lliures l’ocupació. És a dir, en tant que el treball ja no és una mesura d’inserció social, no garanteix una vida digna i sembla que ni tan sols no hi haurà treball per a tots en un futur no molt llunyà, la Renda Bàsica reconfiguraria el sistema de relacions laborals d’una forma beneficiosa per al conjunt de la societat” (pàg. 51).

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s