La renda bàsica de ciutadania (i 3)

 

1516383372_472902_1516388842_noticia_normal

CincoDias

 

Finalitzo avui amb el resum de l’informe de la Càtedra ACAL sobre la renda bàsica.

  1. Definició de la renda bàsica.

El nou paradigma després de la disminució del sistema capitalista compta amb la renda bàsica com a element indispensable per assolir el benestar social.

Una primera definició de la renda bàsica la considera “una renda incondicionalment garantida a tothom de forma individual, sense necessitat d’una comprovació de recursos o d’estar realitzant algun treball” (Basic Income Earth Network).

A diferència dels subsidis condicionats a un nivell de pobresa, és a dir, d’ingressos, la renda bàsica es percep per igual, si bé aquesta universalitat no vol dir que tots, rics o pobres, guanyin amb la renda bàsica: en la proposta de financiació, els rics perden i els pobres guanyen.

Els atributs essencials de la renda bàsica són: bàsica, universal, individual, incondicional i regular.

1) Bàsica: ha de permetre a les persones sobreviure en l’accés a l’alimentació, habitatge, formació i cuidats mèdics. Així mateix, la persona ha de poder participar efectivament a la societat.

2) Universal: es paga a tots els ciutadans, independentment d’altres fonts d’ingressos.

3) Individual: la renda bàsica s’abona als individus, no a les llars. La individualitat significa uniformitat.

4) Incondicional: es pagaria independentment dels ingressos, sense haver de provar la situació de pobresa. A més, no es condiciona l’ús que es pugui fer amb els diners rebuts, i tampoc implica requisits de comportament (no s’ha d’exigir la cerca de treball, formació o altres actuacions anàlogues.

5) Regular: és un pagament periòdic. La regularitat suposa que la renda bàsica és inembargable.

La financiació que proposa l’autora de l’informe és la integració d’impostos i prestacions socials, és a dir, una gran reforma fiscal. L’IRPF és l’instrument idoni per configurar-la, per tal que el nou sistema impositiu s’autofinanci, respectant la recaptació actual i amb un impacte distributiu progressiu . En quant a les prestacions socials, només haurien de suprimir-se les de nivell assistencial, no les de nivell contributiu.

Una darrera justificació de la renda bàsica és el fet que existeixen persones que mai trobaran un treball, i cal trencar el vincle de l’ocupació com a únic mitjà d’accés a una remuneració per poder viure dignament. “En un món com el de principis del segle XXI, on l’acumulació privada de grans fortunes conviu amb la més absoluta de les misèries i, per tant, la llibertat per a centenars de milions de persones està seriosament amenaçada, quan no ja completament suprimida, la Renda Bàsica apareix com a un mecanisme institucional que seria capaç de garantir al conjunt de la ciutadania l’existència material” (Raventós, 2007, Las condiciones materiales de la libertad, Barcelona, Ed. Intervención cultural, pàg.88).

El concepte de la renda bàsica va néixer en la dècada de 1970.

  1. Diferències amb les rendes mínimes de les Comunitats Autònomes.

Les rendes mínimes regulades per les diferents autonomies espanyoles són prestacions assistencials subsidiàries, condicionades, limitades en el temps, revisables i necessitades d’un alta burocràcia. Aquestes prestacions condicionades estan orientades a la disminució de la pobresa, però són absolutament alienes a la distribució de la riquesa.

Les seves característiques les diferencien, plenament, de la renda bàsica:

1) Les rendes autonòmiques no són universals.

2) Són prestacions destinades a la unitat familiar.

3) Estan condicionades, per exemple, als ingressos de totes les persones de la unitat familiar (aquests requisits comporten un desplegament burocràtic molt important). També estan condicionades amb l’obtenció d’un treball. L’incompliment dels compromisos suposa l’extinció de la prestació.

4) Les rendes autonòmiques no es caracteritzen per la seva regularitat, fins i tot s’exigeix mancança de rendes durant els mesos previs a la sol·licitud.

5) Totes les rendes autonòmiques són prestacions subsidiàries, a percebre per aquells que han esgotat el subsidi d’atur.

En definitiva, es tracta de prestacions per a persones en situació de pobresa, que convisquin amb persones en igual situació i obligats a realitzar actuacions tendents a la seva inclusió laboral. Són mesures que redueixen la pobresa actuant quan aquesta ja existeix i una vegada que s’ha acreditat degudament. No pretenen en absolut  redistribuir la riquesa, malgrat el fet que alguna normativa que les regula així ho indica.

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s