La desigualtat i la (in)felicitat col·lectiva, de R. Wilkinson i K. Pickett (2009)

412MgMXuedL._SX289_BO1,204,203,200_

Vaig llegir fa poc un resum d’un llibre clàssic, “La desigualtat i la (in)felicitat col·lectiva” (2009) publicat per Richard Wilkinson i Kate Pickett, especialistes en salut pública, que fan una anàlisi de la correlació directa entre els graus de desigualtat social i un gran nombre de problemes socials (desigualtats de salut, educació, violència…).

Utilitzant moltes estadístiques els autors conclouen que la font dels problemes socials és menys la pobresa que la desigualtat, i que cal, per tant, avançar vers societats més igualitàries. Els problemes socials no poden explicar-se només des de la pobresa, ja que també estan presents en societats amb un alt nivell de renda. La variable definitiva és, doncs, el nivell de desigualtat.

L’objectiu de la investigació va ser determinar les causes que provoquen les desigualtats de les persones, ja que la disminució de la desigualtat obre una via per millorar la qualitat de vida de les persones.

Segons les anàlisis estadístics estudiats, els resultats dels països amb menor desigualtat són favorables, mentre que en els països amb major desigualtat, com ara els Estats Units, Portugal i el Regne Unit, els índexs dels problemes socials i de salut son majors. Els països igualitaris construeixen una societat que promou, per igual, la qualitat de vida a les més desafavorides i a les persones més afavorides en l’escala de desigualtat. Les xifres demostren que hi ha una relació evident entre la desigualtat i la qualitat de vida general en un país. La conclusió és simple: les societats igualitàries viuen millor.

Les tesis principals podrien resumir-se de la següent manera:

1) Per als països desenvolupats, més benestar material no es tradueix en millores en salut i qualitat de vida;

2) No són les condicions materials per se les que expliquen les diferències d’assoliment dels indicadors de salut, sinó la desigual posició relativa que s’ocupa en la jerarquia social;

3) El mecanisme que el genera sembla ser fonamentalment la percepció psicològica de la fragmentació social;

4) La disminució de la desigualtat beneficiaria a tots, fins i tot als rics; i

5) Es tractaria de disminuir la desigualtat i recuperar així el sentit de comunitat i integració social.

Per orientar una política de la igualtat, els autors proposen alguns camins complementaris entre ells, com els impostos redistribuïts, la inversió social, la promoció de la propietat participada y altres formes de producció més relacionades amb la creativitat i la tecnologia, és a dir, l’economia del coneixement.

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s