L’informe del Defensor del Pueblo 2017 (2)

th

El Defensor del Poble dedica en el seu informe sobre el 2017 un capítol al problema de l’habitatge a Espanya, que relaciona amb l’excessiu esforç necessari per accedir-hi tant en propietat com en lloguer (que no hauria de ser superior la tercera part dels ingressos familiars). L’origen del problema és l’elevada relació existent entre el preu mitjà de venda i el salari mitjà, així com entre el preu mitjà del lloguer i el salari mitjà. Aquest problema d’accés a l’habitatge s’ha complicat una vegada passada la crisi, en especial per a les llars amb ingressos menys elevats.

Alguns indicadors ens ajuden a copsar la dimensió de la tragèdia de l’habitatge, que és un dels causants de d’empobriment de les famílies amb menys recursos, ja que han de destinar una part massa gran dels seus ingressos a pagar les depeses de la llar:

1) Creixement dels preus:
El creixement de preus acumulat en l’etapa 1997-2007 es va apropar al 200%. La recessió entre 2008-2013 va registrar un descens dels preus de l’habitatge proper al 40%. Després del 2013 els preus dels habitatges han crescut en un 18% en el període 2014-2017, molt per sobre dels increments salarials.

En el període de recuperació iniciat el 2014 i que continua en 2017-2018 destaca l’important augment registrat en els preus dels lloguers, sobre tot en les principals capitals d’Espanya.

2) El lloguer ha guanyat pes:
Dels 13,5% de llars residint en habitatges de lloguer el 2011, s’ha passat al 17,3% el 2016.

3) Els habitatges socials:
Els habitatges protegits han perdut pes dins de l’oferta d’habitatges (en 2017 van suposar només un 5% del total de vendes). Pràcticament és estable el nombre d’habitatges socials construïts: l’any 2000 es van terminar 52.318 i en el 2013, 53.332, poques més.

El parc d’habitatges de lloguer social no supera el 2% dels habitatges principals, molt per sota de l’estimat per al conjunt de la Unió Europea (el 9%).

Tot apunta a la necessitat de reforçar l’oferta d’habitatges socials de lloguer, creant parcs locals d’aquest tipus d’habitatge, per exemple, a partir de convenis amb bancs i el Sareb per disposar d’habitatges utilitzats (entre 2008 i 2017 s’han pogut cedir a les entitats de crèdit uns 600.000 habitatges, com a conseqüència dels procediments d’execució hipotecària).

4) Els desnonaments:
Els desnonaments han estat una de les conseqüències socials més negatives de la recessió de 2008-2013. El 2017 van assolir una xifra significativa, especialment pels derivats de l’impagament del lloguer.

La xifra de desnonaments en el període 2008-2017 es pot situar en torn de 500.000, afectant, en conseqüència, a prop de dos milions de persones, la qual cosa va determinar un increment notable de la pobresa de moltes famílies que s’han vist situades en una greu situació de vulnerabilitat social.

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s