“Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027”

barcelona-inclusiva-500x2521-760x428

L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat “l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027” amb 700 entitats que formen part de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i els grups municipals, que va ser presentat el proppassat mes d’abril.

Començo avui recollint alguns dels indicadors socials de Barcelona que presenta l’estudi, i deixo per a una altra nota el comentari dels objectius a assolir el 2027.

1. Pobresa i desigualtat:

Polarització social i distribució desigual dels ingressos

L’any 2015 es va assolir la màxima diferència entre la renda familiar disponible (RFD) per càpita entre el barri més ric i el barri més pobre de la ciutat: la renda més alta era 7,26 cops que el barri més pobre.

Des del 2011 les rendes molt baixes i baixes s’han anat mantenint en una posició propera al 40% (el 2015 representen un 39,2%). Tanmateix, Barcelona és una ciutat de rendes mitjanes, amb un 44,2% de la població ubicada en aquest segment.

L’any 2011 el 20% de la població amb rendes més altes era 6,1 cops més rica que el 20% de la població amb rendes més baixes (respecte a l’any 2006 aquest indicador de desigualtat ha augmentat un 27% a Barcelona i un 40,5% a la resta de l’àrea metropolitana).

Augment del risc a la pobresa i exclusió social

L’any 2011, el percentatge de persones pobres o en risc d’exclusió social a la ciutat de Barcelona ascendia al 27,7%, una taxa inferior a les de la província de Barcelona (28,4%) i la de Catalunya (29,4%). L’any 2016 un 22,5% de la població catalana estava en risc de pobresa o exclusió social, a l’àrea metropolitana de Barcelona el 19% i a Barcelona el 16,9%.

Les desigualtats durant la infància

La taxa de pobresa dels menors de 16 anys ascendia al 29,2% l’any 2011 (gairebé 3 de cada 10 infants eren pobres o estaven exclosos socialment), lleugerament menys que la taxa del conjunt de Catalunya (33,8%).

El 2015 en els barris de rendes més baixes la proporció de famílies que manifesten que tenen dificultats per arribar a finals de mes és del 37,2%, en contrast amb els barris de rendes més altes, on la xifra baixa fins al 14,8%.

2. Ocupació:

Les desigualtats afecten el mercat i les oportunitats de feina

L’any 2016, la taxa d’atur a Barcelona era d’11,6%, el doble de la del 2007, que era del 5,5%. D’altra banda, la taxa d’atur presenta una incidència més gran en els grups de joves de 16 a 24 anys, amb un 19,6% de persones desocupades l’any 2016.

El percentatge de persones aturades de molt llarga durada ha mantingut una tendència creixent des del 2009, amb un 8,1%, fins a l’actualitat, en què afecta el 40,3% de les persones desocupades.

L’atur femení de llarga durada és superior al masculí durant el període 2009-2017, amb un percentatge que no ha baixat mai del 52,5% i que a l’abril del 2016 ha superat, per primera vegada, el límit del 56%.

Per una altra banda, l’any 2016 la temporalitat dels contractes de treball era del 19,6%, però el nombre de contractes temporals de les dones dobla el dels homes, i els contractes a temps parcial es tripliquen en el cas de les dones (el 25,2% davant el 7,9% dels homes).

Cobertura insuficient i pobresa laboral

La taxa de cobertura de l’atur ha estat decreixent des del 2009: ha sofert un descens del 30,7%, passant del 71,1% de la cobertura de la població aturada l’any 2009 fins al 49,3% actual.
L’any 2011, a Barcelona es va més que duplicar el percentatge d’ocupats que vivien amb rendes inferiors al llindar de la pobresa. La taxa de pobresa laboral per l’any 2011 se situava en el 12,8%, mentre que en el 2006 era del 5,6%.

Persistència de la bretxa salarial entre homes i dones

El salari brut anual mitjà dels residents a Barcelona el 2015 era al voltant dels 28.700 euros, però el sou mitjà dels homes era de 32.803 euros i el de les dones ha estat de 24.717 euros, una mitjana de 8.086 euros menys.

3. Habitatge:

Una de cada cinc llars dedica més del 40% de la renda anual a despeses de l’habitatge (una taxa del 21,9%, l’any 2011). Aquesta taxa de sobrecàrrega dels que tenen menys recursos afecta el 35% de les famílies amb menys ingressos per un 1,9% de les famílies amb més ingressos.

L’habitatge, a Barcelona, és un dels principals factors d’exclusió social. Tanmateix, el nombre de persones sense llar ha patit oscil·lacions importants durant el període 2008-2015. En general, s’ha incrementat en un 38,8% (de 2.017 persones l’any 2008 a 2.799 persones l’any 2015), tot i que l’any 2012 es va registrar un màxim de 3.126 persones comptades.

Hi ha hagut un petit increment del parc d’habitatge públic i protegit de la ciutat, amb un augment del 3,7% entre el 2011 i el 2016 (passant de 10.201 a 10.583 habitatges). Habitatges de lloguer protegit només representen l’1,5% del total de la ciutat, mot lluny dels percentatges de lloguer assequible de ciutat veïnes com Amsterdam (48%), Berlin (30%), Londres (23%) o París (17%).

estrategia_inclusio

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s