Informe anual 2017 del Banc d’Espanya

subhomesobrebanco

Ahir va fer públic el Banc d’Espanya el seu Informe Anual 2017 sobre l’evolució de l’economia espanyola l’any passat. L’informe continua amb el missatge oficial del Govern del Regne d’Espanya en el sentit que ja hem sortit de la crisi econòmica del 2017:

“En 2017 se prolongó, por cuarto año consecutivo, la recuperación de la economía española. El PIB creció un 3,1%, tasa solo ligeramente inferior a las observadas en los dos años anteriores. Esta expansión del producto, que en términos acumulados asciende a un 13% desde el inicio del ciclo alcista en 2014, está permitiendo un rápido crecimiento del empleo y una reducción significativa de la tasa de paro, que, no obstante, continúa presentando niveles muy elevados” (pàg. 13).

Tanmateix, la recuperació no es pot justificar amb un únic indicador, el creixement del PIB, i al llarg de l’informe que fa una bona radiografia de la situació econòmica d’Espanya durant el 2017 (fins i tot, el primer trimestre del 2018), es recullen molts altres indicadors que mostren que l’expansió del PIB no ha arribat per igual a tothom. Entre d’altres, destaco els següents:

El PIB per càpita

El PIB ha crescut des de finals del 2013 quasi un 13% en termes acumulats, sobrepassant des de mitjans del 2017 el nivell pre-crisi. El PIB per càpita es va situar, a finals del 2017, quasi un 1% per sobre del nivell del 2017.

El nivell de l’atur encara és massa elevat

La taxa d’atur s’ha anat reduint al llarg del 2017, però encara és massa elevada al final del primer trimestre d’enguany (16,7%), en comparació amb la mitjana europea (8,6%).

La taxa d’atur entre els treballadors amb un nivell d’estudis baix superava el 30% i afectava sobre tot als més joves i als de major edat.

L’atur de llarga durada es va reduir fins al 50,4% a finals del 2017 (entre les persones de menor formació va arribar al 56,3%).

Els salaris reals no han crescut entre 2014 i 2017

En aquests quatre anys, els salaris reals només han crescut un 0,4% en termes acumulats (el 2017, aquesta taxa d’increment de les retribucions va ser del 0,1%). Aquesta evolució encobreix subperíodes molt diferents: entre 2014-2015 els salaris reals van augmentar 2,4 pp; el 2016 es van estabilitzar i el 2017 va haver-hi una pèrdua del poder adquisitiu de 2 pp.

Els salaris negociats en conveni van créixer un 1,4% el 2017 (quatre dècimes més que el 2016), però aquest augment es va compensar per la part salarial no explicada per la negociació col·lectiva, el que es coneix com a “deriva salarial” que ca ser de -1,5 pp.

La renda real de les famílies el 2017 va créixer un 2% en termes nominals, però el repunt inflacionista degut al component energètic dels preus de consum va fer que, e termes reals, la renda de les llars només avancés un 0,2% (1,8 pp menys que l’any anterior).

La creació de llocs de treball

La xifra d’ocupats va augmentar un 2,8% el 2017, de tal manera que des de finals del 2013 (quan es va assolir el mínim), s’han generat al voltant d’1,9 milions d’ocupacions. Tanmateix, el nivell actual és encara un 10,4% inferior al vigent a principis del 2008, quan es va registrar el màxim històric d’ocupació.

La qualitat dels llocs de treball creats és, en molt casos, millorable, atesa l’elevada temporalitat (amb una ràtio del 26,7% a finals del 2017, la més elevada dels països de l’àrea de l’euro, que se situava en el 16,2%), el manteniment d’una elevada parcialitat no desitjada (16% a finals del 2017, substancialment superior al període anterior a la crisi, 12%) o la reduïda durada dels contractes, al temps que no s’observen canvis en el mecanisme de determinació salarial. Tot això ha portat a una reducció del nombre d’hores efectivament treballades, amb una gran desigualtat dels ingressos laborals.

La taxa d’activitat dels joves espanyols d’entre 16 i 19 anys s’ha reduït del 30% al 15% al llarg de la crisi.

La bretxa salarial

La bretxa salarial entre els treballadors ja presents en el mercat laboral i els nous va passar del 9% aproximadament en el 2008 al 15,3% l 2016. En part, l’augment d’aquesta bretxa es deuria al descens en les hores treballades per persona empleada.

L’increment de la creació d’ocupació

L’informe reconeix, obertament, que les millores en la creació de treballs està directament relacionat amb la contenció dels salaris, dit d’una altra manera, la millora laboral s’està produint per la congelació salarial i l’increment de contractes temporals i parcials, gràcies a la reforma laboral del 2012:

“El dinamismo de la actividad está viniendo acompañado por una notable fortaleza de la creación de empleo, rasgo habitual de las fases expansivas de la economía española, que, en el ciclo actual, se está viendo reforzado por la moderación salarial y por un mayor grado de flexibilidad en el uso del factor Trabajo” (pàg. 14).

“La fuerte creación de empleo de la actual fase alcista está en consonancia con el patrón habitual de otras etapas expansivas de la economía española, si bien en esta ocasión el dinamismo de esa variable también se ha visto apoyado por la moderación salarial observada tras la crisis y los efectos de las reformas laborales” (pàg. 52).

infanual_n

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s