La bombolla dels pisos de lloguer

Esther Lorente

El creixement de la pobresa al nostre país està ocult, en part pel discurs oficial que pretén fer-nos creure que ja hem sortit de la crisi del 2007, quan només n’han sortit els rics que ja fa anys que milloren els seus ingressos. Però a una part molt important de la societat, amb els sous congelats des del període de la recessió econòmica 2008-2012, cada vegada els resulta més difícil pagar el seu habitatge de lloguer i molts es veuen obligats a abandonar-lo i marxar de la casa, i a vegades de la ciutat, on porten molts anys vivint. S’està gestant una nova crisi immobiliària, en el sector del lloguer, que està empobrint a una capa social que no poden pagar el lloguer de casa seva.

Avants d’ahir, l’advocada especialista en dret d’habitatge i activista, Esther Lorente, va ser entrevistada al diari Vilaweb, i va fer unes declaracions demolidores sobre aquest drama social, tot assenyalant directament els culpables que estan causant aquesta crisi de l’habitatge. Reprodueixo algunes de les seves afirmacions entre cometes, sobren els meus comentaris:

—“La situació actual és greu i és filla d’una mala praxi política, i de poca voluntat de solucionar les coses.”

—“Tinc molts clients que resisteixen a casa seva sense pagar per l’abusivitat de la clàusula de venciment anticipat. Aquesta clàusula diu que si deixes de pagar una quota, poden demanar la totalitat i subhastar la casa. La declaració d’abusivitat d’aquesta clàusula impedeix als bancs que executin les hipoteques, podran reclamar les quotes impagades, però no el total, ni podran subhastar els habitatges”.

—“A més, cap al 2015 comencen a fer-se titolitzacions, que, al meu entendre, són un frau de llei com una casa: Les entitats bancàries fan paquets d’hipoteques i les donen a un fons que les gestionarà. És una cessió disfressada. Els bancs han netejat la seva comptabilitat, i ho han passat tot als fons voltors”.

—“Es diu que s’ho han venut per un 4% del que realment es deu. Si tu deus cent, ells ho compren per quatre, i a tu et reclamaran cent. Si aconsegueixen cinc, ja han guanyat. Si estires el fil, veus que els bancs i els fons voltors són ells mateixos”.

—“Apliquen una pràctica absolutament agressiva contra la gent. Són comercials agressius. Als meus clients els passa. Els recorden què els deuen, els amenacen que perdran la casa el mes que ve. Menteixen. Ells saben que no ho poden fer perquè el jutjat ja no ho tira endavant. Truquen a la gent, tenen telèfons de tots els membres de la família, fins i tot de filles de deu anys. Entren al pis, i truquen davant d’ells a l’oficina dient que tirin endavant el procediment judicial. Uns clients meus devien sis mil euros, i se’ls volien quedar, a canvi, un pis de tres-cents mil. Exerceixen violència econòmica contra els consumidors”.

—“La violència econòmica dels bancs i fons voltors, de les grans financeres i multinacionals respecte dels consumidors sembla que no existeixi. La violència no és només física, també és verbal: són coaccions, xantatges, amenaces”.

—“De fa quinze dies, un fons voltor que es diu Anticipa fa una campanya molt agressiva. A mi, com a advocada em truca gent angoixada, gent que pensa a llençar-se al metro perquè li diuen: ‘Si pagues ara mateix deu mil euros, això jo t’ho aturo i no et porto al jutjat.’ Ells saben perfectament que és mentida, que al jutjat ho arxivaran, però l’usuari no ho sap. La gent em ve a veure destrossada. Juguen amb la culpa. Els fan sentir culpables, perquè deixar de pagar no és fàcil, la gent vol complir i fer-ho bé; si no ho passen molt malament. Aquests paios collen la gent per aconseguir les dacions en pagament, fan el paper de bo i diuen: ‘Doni’m la casa i ja no li reclamarem res més.’”

—“Es van quedant tot l’habitatge. I seran ells els titulars del parc d’habitatge. La competència no existeix, s’apugen els lloguers i, d’aquí a pocs anys, serà un problema gravíssim”.

—“Molta gent que ha fet la dació en pagament o que ha perdut l’habitatge durant aquests anys, s’ha ficat en pisos ‘de puntada de peu’, que en diem. La gran majoria de pisos que s’ocupen són propietat d’entitats bancàries i de fons voltors, no de particulars. La gent s’informa abans de qui és. Ara hi ha un gruix gran de ciutadans que viuen d’okupes i no tenen res a veure amb els joves okupes hippies. Són famílies senceres, gent normal i corrent. Es fiquen en un pis, empalmen llum i gas, perquè també hi ha un greu problema de pobresa energètica, i allà viuen”.

—“Si vius de lloguer i te l’apugen dos-cents euros el mes, no pots pagar. A més, han escurçat els terminis dels contractes, de cinc anys a tres. I en tres anys no pots refer-te, ni fer calaix, ni res. S’aboca la gent a no pagar, a anar a viure fora, però els preus pugen a tot arreu”.

—“No es veu la pobresa perquè la gent se n’amaga, no ho diu, té molta vergonya. També va passar amb les execucions hipotecàries. Primer ve la vergonya, després vénen les ocupacions. Molta gent ocupa i no ens n’adonem”.

—“Tornaran els desnonaments dels qui ocupen i dels llogaters i tornarem a la situació del 2009 amb veritables drames socials. Encara n’hi ha, no tant com abans, però… Us sóc sincera, a mi se m’ha suïcidat gent. És molt dur. Estàs angoixat, reps una trucada d’aquestes entitats, et diuen que te n’has d’anar, o que has de pagar, i tu no tens diners. Algunes persones no poden més i es llencen al metro. La situació no pinta gens bé. Si hi ha tanta pobresa i la gent no pot viure tranquil·la amb els mínims, quina mena de societat creem?”

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s