“La desigualtat de la renda, el consum i la riquesa”, Banc d’Espanya, 2018

 

Espana-pais-aumentado-desigualdad-salarial_eldiario.es_0423_23

Font: Eldiario.es

 

Ahir es va fer públic el primer informe del Banc d’Espanya sobre la desigualtat de la renda, el consum i la riquesa, durant la crisi econòmica (2008-2014) i els primers anys de la recuperació (2014-2016). Aquest estudi està molt ben elaborat i analitza la desigualtat dels salaris, renda, consum i riquesa, i la seva evolució en el període 2008-2016, i aporta dades que mereixen ésser comentades.

D’entrada, es reconeix obertament que la desigualtat, al marge de consideracions socials, afecta el creixement econòmic, la cohesió social i l’increment de la conflictivitat social:

“Independientemente de otras consideraciones sociales relevantes, el nivel de desigualdad afecta el crecimiento económico a través de diferentes canales. En concreto, un cierto nivel de desigualdad salarial entre trabajadores fundamentado en diferentes productividades genera incentivos a la inversión en capital humano y, por tanto, al crecimiento económico. Sin embargo, un nivel elevado de desigualdad en renta per cápita puede afectar a la cohesión social e incrementar la conflictividad social, reduciendo la seguridad de determinadas inversiones, pudiendo incluso llegar a reducir los incentivos al trabajo y a la inversión de determinados colectivos” (pàg. 11).

Increment de la desigualtat dels salaris i de la concentració de riquesa

En el context internacional, l’estudi destaca dos fets: 1) L’increment de la desigualtat de la renda salarial (i, en conseqüència, de la renda per càpita), provocat pel canvi tecnològic, la globalització de la producció i la reducció de la competència d’alguns sectors productius; i 2) Paral·lelament, s’ha produït una major concentració de la riquesa: l’1% de la població més rica supera àmpliament el 50% de la riquesa total de les llars.

Indicadors de desigualtat:

RENDA SALARIAL INDIVIDUAL

1) Salari/hora

El 2014, Espanya representava un grau de desigualtat del salari per hora dels treballadors similar a la mitjana dels països de la zona de l’euro: els treballadors del percentil 90 superava en 3,3 vegades el salari per hora del treballador situat en el percentil 10 (per sota de Portugal, Irlanda, Alemanya o Regne Unit, però per sobre de França, Bèlgica i els països nòrdics).

A la part baixa de la distribució hi ha una major proporció de dones, joves, treballadors amb escassa formació i amb poca antiguitat a l’empresa: el 2014, el 63% dels treballadors amb salaris dins del percentil 10 són dones (quan elles representen el 48% del total d’assalariats); el 62% dels treballadors d’aquest percentil 10 no han superat la formació obligatòria (quan aquests representen el 43% de la població). Tanmateix, les diferències del salari per hora entre col·lectius no són particularment elevats en comparació amb altres països.

2) Ingressos salarials

Els treballadors amb salaris/hora més baixos presenten una major incidència d’ocupacions a temps parcial. Quan al salari/hora s’incorpora el nombre d’hores treballades, s’incrementen les diferències d’ingressos salarials, ja que els contractes a temps parcial tenen més incidència entre els col·lectius amb salaris/hora més reduïts: la ràtio de treballa a temps parcial és del 36,5% en les dones, del 38,6% en els joves, del 32% entre els treballadors menys formats i del 41% en les noves incorporacions al mercat de treball.

Quan es té en compte el nombre d’hores i de dies treballats al mes, els ingressos salarials del percentil 90 van ser 5,6 vegades superiors als del percentil 10 el 2014 (quan la diferència del salari/hora era de 3,3 vegades). Espanya és un dels països on la desigualtat s’incrementa més en analitzar el salari mensual, per sobre de la mitjana europea

RENDA BRUTA DE LA LLAR

En el pitjor moment de la crisi, el 70% de les rendes del percentil 10 procedien de prestacions per atur i de rendes salarials o d’autoocupació (abans de la crisi, aquest percentatge era del 50%, amb major pes de les pensions i altres transferències públiques).

L’indicador P90/P10 de la renda per càpita de la llar el 2014 va ser de 6,3, una ràtio de les pitjors d’Europa. Aquesta situació es deu a la major incidència de l’atur, que va provocar una concentració elevada de llars cobrant prestacions per atur a la part baixa de la distribució (percentil 10).

El 2014, més del 50% de les rendes del percentil 10 provenien de pensions i altres transferències d’origen no laboral.

Si es tenen en compte les rendes implícites derivades de l’habitatge en propietat, la desigualtat entre llars es reduiria una mica més: el 61% de les llars del percentil 10 tenen una vivenda principal en propietat, de forma que els seus ingressos, que són baixos sense les rendes imputades, augmenten de forma considerable en afegir aquesta imputació. Així, en afegir a la renda total de les llars la vivenda, la desigualtat de l’indicador P90/P10 en renda per càpita es reduiria en 2014 de 6,3 a 5,9, i per a la renda total de 7 a 6,7.

RENDA NETA DE LA LLAR

La desigualtat de la renda neta (sense impostos) és menor que la de la renda bruta: l’indicador P90/P10 passa del 7 a 6,15 vegades.

CONSUM I RIQUESA

Les diferències observades en el consum són menors que les de la renda neta: per exemple, la ràtio P90/P10 del consum total és de 4,4, que contrasta amb el 6,2 de la renda neta total, el 2014.

Les llars amb més riquesa tenen una major capacitat de mantenir el seu nivell de consum davant de caigudes de la seva renda, ja que disposen d’actius o poden accedir amb més facilitat a la financiació externa.

La desigualtat en riquesa és molt superior a la de la renda: així, a ràtio de riquesa del percentil 80 respecte del 20 és de 15,5, molt superior a l’observat en altres indicadors; i el percentatge del total de riquesa que està a mans de l’1% amb major riquesa és del 20%, i el primer percentil acumula el 52,7% de la riquesa total. En qualsevol cas, el nivell de desigualtat de la riquesa a Espanya és inferior al d’altres països del nostre entorn.

Deixo per a un altre dia la resta de l’estudi, dedicada a l’evolució de la desigualtat.

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s