Reducció de la pobresa a la Unió Europea (objectius 2030 del Pilar europeu dels drets socials)

En poc més de 30 dies, entre els mesos de gener i març d’enguany, s’han fet públics dos documents relacionats directament amb la lluita contra la pobresa a la Unió Europea

El primer document, de 29 de gener de 2021, és una “Declaració del professor Olivier De Schutter, Relator Especial de les Nacions Unides sobre pobresa extrema i drets humans, en la seva visita a la Unió Europea (25 de novembre de 2020 al 29 de gener de 2021)”.

L’informe està basat en la recent visita del relator especial a la UE i es presentarà a la 47a sessió del Consell de Drets Humans, que se celebrarà a Ginebra el proper mes de juny. L’informe final inclourà les recomanacions del relator especial a les institucions de la UE, basant-se en les conclusions presentades en aquesta declaració feta al final de la seva missió.

L’altre document, el “Pla d’acció del pilar europeu dels drets socials”, el va aprovar la Comissió Europea el 4 de març del 2021 i en ell s’hi plantegen mesures concretes per seguir aplicant els principis del Pilar europeu dels drets socials. També es proposen els objectius principals que la UE hauria d’assolir d’aquí al 2030 en matèria d’ocupació, capacitat i protecció social.

Aquest darrer objectiu sobre protecció social fixa que el número de persones en risc de pobresa o exclusió social a la UE ha de reduir-se almenys en 15 milions l’any 2030.

1. El relator especial de les NU és molt crític en relació amb la situació de pobresa a la UE

Algunes de les valoracions del relator especial sobre la pobresa a la UE són, especialment, dures:

  • “En relegar els drets socioeconòmics a principis amb aspiracions de segon nivell i objectius opcionals, la UE ha declarat gairebé la pobresa com un mal necessari i, en fer-ho, està minant els seus propis esforços per fer que la pobresa sigui història a la regió” (I. Introducció).
  • “Si la UE està disposada a prendre’s seriosament els seus compromisos, cal un equilibri més just de les polítiques macroeconòmiques i socials, que situïn les obligacions internacionals en matèria de drets humans al centre. Les bones intencions no són suficients: el que cal és reconèixer les llacunes que queden en el marc legal i polític sota el qual operen les institucions de la UE i alinear-les millor amb la intenció declarada d’eradicar la pobresa” (I. Introducció).
  • “Però una de cada cinc persones (més de 92,4 milions o el 21,1% de la població) encara està en risc de pobresa a la UE-27, i els nivells de desigualtat s’han mantingut pràcticament estàtics o fins i tot han empitjorat des de la crisi del 2008. Un total de 19,4 milions de nens, que representen el 23,1%, estan en risc de pobresa a tota la Unió” (II. La cara de la pobresa en la UE).
  • “El risc de pobresa és, de fet, molt més gran per a les persones aturades (amb més del 65,4%). Però polítiques com limitar l’assistència social en quantitats o terminis per tal d’incentivar la feina no ajudaran a aquells que no poden trobar feina com a conseqüència de responsabilitats assistencials irreconciliables, experiència laboral limitada, nivells educatius baixos o problemes de salut de llarga data -per a qui el risc de pobresa és molt més gran. De fet, les taxes d’atur han disminuït a tots els estats membres des que van arribar al seu màxim al 2013, cosa que suggereix una distribució desigual dels beneficis derivats de les millores del mercat laboral. Dit d’una altra manera: la pobresa no s’acabarà només amb les polítiques d’ocupació, sinó amb mesures de redistribució fortes” (II. La cara de la pobresa en la UE).
  • “Aquestes xifres, sorprenents en si mateixes en una regió que experimenta un creixement econòmic constant fins fa molt poc, són encara més preocupants tenint en compte que els estats membres només han reduït les seves inversions en àrees crítiques per a la reducció de la pobresa (protecció social, salut i educació) des del 2009. Aquesta disminució és particularment inexplicable als països que han ratificat el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que inclou l’obligació de realitzar progressivament els drets humans i no prendre mesures regressives que puguin dificultar aquest progrés” (II. La cara de al pobresa en la UE).
  • “Tot i que hi ha hagut un descens del nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social des del 2010 (la xifra va ser 11,3 milions inferior el 2019 que el 2010), el compromís de la UE de reduir la pobresa en 20 milions de persones el 2020 (conegut com l’objectiu de pobresa d’Europa 2020) es va perdre en gran mesura” (II. La cara de al pobresa en la UE).

Entre d’altres conclusions, el relator especial de les NU fa la següent proposta en relació al Pla d’acció del pilar europeu dels drets socials, que estava a punt d’aprovar-se:

“La manca d’una estratègia global de la UE per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social amb objectius vinculants dificulta el progrés dels estats membres de la UE cap a l’eradicació de la pobresa. Una estratègia de pobresa de la UE, que seria la pedra angular del pla d’acció, hauria d’incloure un percentatge objectiu de reducció de la pobresa del 50% el 2030, inclosa la pobresa infantil, que s’apliqui igualment entre els estats membres en funció de l’indicador AROPE de la UE. Aquest objectiu de pobresa s’ha de complementar, a més, amb un objectiu de desigualtat que tingui en compte els darrers desenvolupaments en indicadors de desigualtat, a més de l’indicador S80 / S20 de la UE” (VI. Més enllà de la crisi: alliberar Europa de la pobresa).

Com veurem a continuació, la Comissió Europea s’ha quedat molt lluny de l’objectiu de reducció de la pobresa  proposat pel relator especial de les NU.

2. El Pla d’acció del pilar europeu dels drets socials: objectiu 2030 de reducció de la pobresa:

“El nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social s’hauria de reduir en 15 milions com a mínim el 2030.

La pobresa i l’exclusió social han disminuït a la UE en l’última dècada. El 2019, al voltant de 91 milions de persones (dels quals 17,9 milions eren nens de 0 a 17 anys) es trobaven en risc de pobresa o exclusió social a la UE, prop de 12 milions menys que el 2008 i uns 17 milions menys que el pic de 2012. Tot i així, no es va assolir l’ambiciós objectiu social d’Europa 2020 de reduir els 20 milions. Es preveu que la pandèmia COVID-19 empitjori la situació, cosa que provocarà nivells més elevats d’inseguretat financera, pobresa i desigualtat d’ingressos a curt termini. Dels 15 milions de persones que abandonen la pobresa o l’exclusió social, almenys 5 milions haurien de ser nens. El fet de centrar-se en els nens permetrà no només proporcionar-los accés a noves oportunitats, sinó que també contribuirà a trencar el cicle intergeneracional de la pobresa, evitant que esdevinguin adults en risc de pobresa o exclusió social i produeixin efectes sistèmics a llarg termini “ (pàg. 11).

L’objectiu fixat pel Pla d’acció és molt inferior al proposat pel relator especial de les NU: 15 milions suposa només un 16,5% del total de persones en risc de pobresa o exclusió social actuals, lluny del 50% proposat pel relator especial. El propi document considera que l’objectiu social no assolit de reduir 20 milions el 2020 era “ambiciós” i per al 2030 la UE redueix excessivament l’indicador del seu pla.

La Comissió, finalment, anuncia les següents iniciatives sobre protecció social i inclusió, per al 2021 i el 2022:

• Proposar en el primer trimestre del 2021 una estratègia de la UE sobre els drets de l’infant i una recomanació del Consell per establir la garantia europea per a la infància per assegurar que els nens en risc de pobresa i exclusió social tinguin accés efectiu a serveis clau com l’assistència sanitària i l’educació.

• Proposar una recomanació del Consell sobre els ingressos mínims el 2022 per donar suport i complementar eficaçment les polítiques dels estats membres.

• Llançar en el segon trimestre del 2021 una plataforma europea de lluita contra les persones sense llar per donar suport als estats membres, a les ciutats i als proveïdors de serveis a l’hora de compartir les millors pràctiques i identificar enfocaments eficients i innovadors.

• Llançament durant el segon trimestre del 2021 la Iniciativa per a l’Habitatge Assequible pilotant 100 districtes de renovació.

• Presentar en el segon trimestre del 2021 Avisos d’orientació sobre contractació pública d’innovació i sobre contractació pública socialment responsable.

• Presentar el 2022 un informe de la UE sobre l’accés a serveis essencials.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s