
Durant el 2020, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) va realitzar un Informe d’avaluació del disseny i implementació de la RGC amb els següents objectius:
- quantificar la població diana i la població elegible de la RGC,
- analitzar el procés i l’evolució de les sol·licituds de la RGC i la seva distribució geogràfica,
- analitzar el volum, l’evolució i el perfil de les llars i persones perceptores,
- analitzar el volum, l’evolució i els motius de suspensions i extincions de prestació de RGC,
- analitzar el funcionament de les polítiques d’inclusió lligades a la prestació de RGC, i
- estimar l’efecte que té la RGC per reduir la incidència i intensitat de la pobresa severa a Catalunya.
L’any 2021, Ivàlua va publicar l’informe provisional “Avaluació de disseny i implementació de la Renda Garantida de Ciutadania de Catalunya” sobre l’aplicació de la prestació entre els anys 2017 i 2020, amb un major detall de les dades del que s’han inclòs als informes periòdics publicats pel Departament de Drets Socials a la seva web.
De tota la informació avaluada en aquest informe extens de 80 pàgines, avui em limito a comentar aquelles dades més significatives per copsar els motius pels quals la taxa de cobertura d’aquesta prestació social és tan baixa, i no arriba a moltes llars que es troben per sota del llindar de la pobresa severa a Catalunya (40% de la renda mediana).
Reprodueixo algunes de les conclusions de l’informe sobre la cobertura de la RGC.
1. Cobertura teòrica de la RGC
A Catalunya hi ha unes 3.047.013 llars. Del total de llars de Catalunya, un 7,5% es troba en risc de pobresa severa (227.293), mentre que un 3,4% són elegibles per a rebre la RGC (104.454) i de mitjana mensual, el 2019 hi va haver 84.769 llars perceptores de RGC (activables i no activables). És a dir, un 2,8% de les llars a Catalunya són beneficiàries de la RGC. Això representa un 37,2% del total de llars en risc de pobresa severa (població diana) i un 81,2% de la població elegible.
Any 2019 | % s/ total llars | % s/ pobl. diana | % s/ pobl. elegible (ECV) | |
Llars Catalunya | 3.047.013 | |||
Llars risc pobresa severa (pobl. diana) | 227.293 | 7,5% | ||
Llars elegibles (estimació a partir ECV) | 104.454 | 3,4% | 46,0% | |
Llars perceptores | 84.769 | 2,8% | 37,3% | 81,2% |
Darrere el fet que no totes les llars en risc de pobresa severa siguin elegibles hi ha diversos motius:
1) Una primera qüestió que fa que algunes llars pobres severes no siguin elegibles per la RGC és la diferència entre el llindar de pobresa severa i la quantia de la RGC en funció de les unitats de convivència. En alguns casos, el llindar de pobresa severa excedeix el llindar de la RGC que correspon a la llar segons la seva composició i, per tant, tot i ser pobres severes, algunes llars no compleixen el criteri de renda.
Segones les dades de l’ECV 2019, el 87,3% de les llars pobres severes satisfan el criteri de renda i se situen per sota del llindar de pobresa severa i del llindar de RGC.
2) Una segona qüestió rellevant que provoca la no coincidència entre la població diana i la població elegible és l’activitat laboral.
El requisit laboral exclou a diverses llars elegibles des de la perspectiva de la suma de la renda anual dels seus membres. En total, un 58% de les llars amb ingressos per sota de la quantia de la RGC, no són elegibles per no complir amb alguns dels criteris de situació laboral:
- En concret, el 47,5% de les llars amb ingressos per sota la quantia de la RGC no són elegibles per tenir rendes de treball a temps complet o haver treballat més de 6 mesos durant l’any en aquesta modalitat.
- Un 14,3% no són elegibles per tenir rendes del treball a temps parcial (o haver treballat més de 9 mesos en aquesta modalitat) excloent llars monoparentals, nombroses o amb un membre de més de 55 anys a l’atur de llarga durada.
2. Potencials canvis en la població elegible en cas que la RGC fos compatible amb les rendes del treball
La RGC exclou totes aquelles llars en què un dels seus membre hagi tingut activitat laboral (a temps parcial o complet) durant els dos mesos previs a la sol·licitud.
D’acord amb les dades de l’ECV, la gran majoria de llars elegibles per requisits de renda i d’edat durant el 2019 no van tenir cap contracte laboral. Per contra, en el 45% de les llars almenys un membre va treballar un mes o més en jornada completa i un 11% en jornada parcial, mentre que un 64,1% en jornada completa i jornada parcial.
Si la RGC fos compatible amb les rendes del treball:
- En el cas que la sol·licitud de la RGC fos compatible amb una feina a temps parcial en el moment de la sol·licitud, és a dir, que no tingui en compte la situació durant els dos mesos previs, el nombre de llars elegibles per RGC s’incrementaria en 123.102, un 17,8%.
- Si en canvi la sol·licitud de la RGC fos compatible amb qualsevol tipus de renda del treball (sempre que la renda anual sigui inferior a la quantia màxima d’acord amb la Taula 1, llavors el total de llars elegibles pujaria en 234.474, un 144,7% amb relació al nombre estimat a la Taula de l’apartat 1.
3. La RGC té més capacitat de cobertura entre les llars petites que entre llars més grans.
Els efectes de la RGC són diferents en funció del nombre de membres de la llar: amb el disseny actual, les llars més nombroses tot i rebre la prestació se situen per sota del llindar de pobresa severa. De fet, l’element que més condiciona la capacitat de la prestació per superar el llindar és la composició de la llar.
La RGC redueix de manera significativa el percentatge de llars beneficiàries en situació de pobresa severa. Després del pagament de RGC, un 68,3% de les llars beneficiàries que abans se situaven per sota del llindar, surten de la situació de pobresa severa.
Les dades indiquen que el tipus de llar és molt important, i a major nombre de membres, menor cobertura de la RGC. De fet, del total de llars beneficiàries amb diversos adults i 3 o més menors de 18, és a dir, de les llars amb més membres, cap supera el llindar de pobresa severa a partir de la prestació de RGC.
La RGC té, doncs, efectes diferents en funció del tipus de llar que rep la prestació, les llars amb menys membres tenen una protecció major que les llars amb més membres. Aquest disseny condiciona la capacitat de la RGC per reduir la incidència de la pobresa i fa que, tot i rebre la prestació algunes llars no superin el llindar de pobresa severa.