La desigualtat i la (in)felicitat col·lectiva, de R. Wilkinson i K. Pickett (2009)

412MgMXuedL._SX289_BO1,204,203,200_

Vaig llegir fa poc un resum d’un llibre clàssic, “La desigualtat i la (in)felicitat col·lectiva” (2009) publicat per Richard Wilkinson i Kate Pickett, especialistes en salut pública, que fan una anàlisi de la correlació directa entre els graus de desigualtat social i un gran nombre de problemes socials (desigualtats de salut, educació, violència…).

Utilitzant moltes estadístiques els autors conclouen que la font dels problemes socials és menys la pobresa que la desigualtat, i que cal, per tant, avançar vers societats més igualitàries. Els problemes socials no poden explicar-se només des de la pobresa, ja que també estan presents en societats amb un alt nivell de renda. La variable definitiva és, doncs, el nivell de desigualtat.

Seguir leyendo

Anuncios
Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

L’informe del Parlament Europeu sobre la desigualtat

 

IMG_7565

Presentació de l’informe a Barcelona, el 12-4-2018

 

El Parlament Europeu va aprovar el proppassat mes de novembre de 2017 l’informe “La lluita contra les desigualtats com a palanca per a la creació d’ocupació i el creixement econòmic”, del que he estat ponent Javi López.

L’informe analitza i orienta a les institucions europees en la lluita contra la desigualtat, la pobresa i l’exclusió social a la que ja s’enfronta diàriament una quarta part de la població europeu, i neix amb la voluntat d’assegurar que tots els ciutadans europeus puguin gaudir d’una autèntica igualtat d’oportunitats i tinguin les mateixes garanties d’accés als recursos necessaris per a tenir una vida digna.

Seguir leyendo

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

L’informe del Defensor del Pueblo 2017 (1)

informe2017-800x600

Fa unes setmanes, el Defensor del Pueblo va fer públic el seu informe anual sobre el 2017, el qual inclou un volum I.2 “Crisi econòmica i desigualtat” amb un duríssim atac de les polítiques econòmiques i socials del Govern d’Espanya per afrontar la crisi econòmica. Resumeixo avui les principals conclusions del capítol sobre desigualtat, ocupació i condicions de treball.

Seguir leyendo

Publicado en Sin categoría | 1 Comentario

La renda bàsica de ciutadania (i 3)

 

1516383372_472902_1516388842_noticia_normal

CincoDias

 

Finalitzo avui amb el resum de l’informe de la Càtedra ACAL sobre la renda bàsica.

  1. Definició de la renda bàsica.

El nou paradigma després de la disminució del sistema capitalista compta amb la renda bàsica com a element indispensable per assolir el benestar social.

Una primera definició de la renda bàsica la considera “una renda incondicionalment garantida a tothom de forma individual, sense necessitat d’una comprovació de recursos o d’estar realitzant algun treball” (Basic Income Earth Network).

Seguir leyendo

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

La renda bàsica de ciutadania (2)

 

Grafica_EDIIMA20180129_0264_5

Eldiario.es

 

Continuo avui amb l’informe de la Càtedra ACAL sobre la renda bàsica.

  1. Necessitat d’un nou model econòmic

El capitalisme va obrir les portes a una època d’abundància, però el capitalisme per si sol no pot sostenir-la.

Seguir leyendo

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

La renda bàsica de ciutadania (1)

tennis

El 23 de gener, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa es va pronunciar favorablement sobre la Renda Bàsica (¨basic citizenship income”) aprovant la Resolució 2197(2018) en la qual s’anima els països europeus a treballar plegats per adoptar un marc comú europeu amb la finalitat d’aspirar, a llarg termini, a una societat més inclusiva, justa i unida en la dignitat de les persones.

L’informe presentat per la italiana Nunzia Catalfo parteix de la situació actual en què els països europeus han evidenciat les seves dificultats per assegurar una vida digna als ciutadans. En un context en què no està garantit un estàndard de vida, el pagament d’una quantitat a cada persona apareix com a una forma de protegir la dignitat i l’autonomia de les persones.

Seguir leyendo

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Nou informe anual d’Amnistia internacional (2)

untitled

Torno avui de nou sobre l’informe anual d’Amnistia Internacional, per analitzar el capítol dedicat al regne d’Espanya (pàgs. 188-191). Resumeixo alguns apartats de l’informe:

1) Llibertat d’expressió i de reunió

Algunes autoritats van restringir de manera desproporcionada el dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica després de la suspensió cautelar de la llei del referèndum català adoptada pel TC el 7 de setembre.
Es va processar desenes de persones per “enaltiment del terrorisme” a les xarxes socials. En molts casos, es van presentar càrrecs contra persones que havien expressat opinions que no constituïen incitació a cometre un delicte de terrorisme i que s’inscrivien entre les formes d’expressió permissibles segons el dret internacional dels drets humans.

2) Ús excessiu de la força

L’1 d’octubre a Catalunya es va utilitzar una força excessiva contra manifestants pacífics que s’oposaven a una operació policial. La policia va disparar cartutxos de fogueig i pilotes de goma, i va ferir de gravetat una persona, que va perdre la visió d’un ull.

3) Drets de les persones refugiades i migrants

Espanya va incomplir el seu compromís de reubicar 15.888 sol·licitants d’asil (a finals d’any havia reubicat 1.328). A finals d’octubre estaven pendents de ser resoltes 34.655 sol·licituds d’asil.
Segons Frontex, fins a setembre va haver-hi 21.663 entrades irregulars per la ruta del Mediterrani occidental, més del doble que en el mateix període de l’any anterior.
A l’octubre, el Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar que la devolució immediata al Marroc dels migrants subsaharians que intentaven entrar a Melilla l’any 2014 constituïa una expulsió col·lectiva de ciutadans estrangers.

4) Dret a l’habitatge

Milers de persones van patir desnonaments sense garanties judicials adequades ni assignació d’allotjament alternatiu per l’Estat. Es van produir l’any 2017 26.767 desnonaments per impagament del lloguer i 16.992 per execució hipotecària (l’any 2016, 25.688 per impagament del lloguer i 19.714 per execució d’hipoteca).
La despesa pública en habitatge continuà disminuint (més del 50% entre 2008 i 2015), malgrat la gran demanda de vivenda social assequible, l’escassetat de la qual va afectar especialment les mares solteres i les sobrevivents de la violència de gènere.

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

La Comissió Europea renya Espanya pel nivell de desigualtat i pobresa

flag_yellow_high

L’informe sobre l’economia espanyola, publicat per la Comissió Europea el passat dimecres, destaca que malgrat la disminució de l’atur a Espanya, encara es manté a un nivell molt elevat, i la pobresa i la desigualtat en la distribució de la renda són de les més elevades de la UE.

Les dades que es recullen en aquest informe europeu no són tan favorables com les que predica el Govern espanyol als mitjans de comunicació, dient una i altra vegada que ja hem sortit de la crisi de 2008. Tanmateix, si això fos cert, la recuperació no ha arribat a tothom.

Perquè us feu una idea, d’entrada, de la situació actual: el 2010 la UE va fixar uns objectius a assolir l’any 2020, entre els quals hi ha el de reduir en 20.000.000 persones en risc d’exclusió i pobresa a la UE. Espanya es va comprometre a reduir en 1.400.000 persones les que es troben en la situació d’exclusió social i pobresa, però segons les darreres dades fetes públiques per EUROSTAT, no només no ha disminuït aquesta taxa sinó que s’ha incrementat en 2.040.000 persones més, un autèntic escàndol.

Repasso avui, breument, algunes de les situacions més flagrants denunciades per la Comissió Europea en relació a Espanya:

  • L’ús extens dels contractes temporals a Espanya pot afectar negativament la situació social i frenar l’increment de la productivitat. Espanya té un dels majors percentatges de treballadors amb contracte temporal de la UE, i molts d’ells són contractes de molt curta duració. Aquesta temporalitat laboral pot associar-se a pitjors condicions laborals i a un major risc de pobresa. La proporció de treballador temporals va arribar al 26,5% en el quart trimestre del 2016, que és el segon major percentatge de la UE. Un terç dels treballadors temporals tenen contractes de duració igual o inferior a tres mesos (superior a la mitja europea del 20%) i un quart dels contractes signats el 2016 tenia una duració de set dies o menys. Quasi tres quartes parts dels treballadors a temps parcial són dones. S’estima que la bretxa salarial entre treballadors fixos i temporals oscil·la entre un 10% i un 19%. Hi ha un major risc de pobresa entre els treballadors temporals (el 23,3%, en front del 5,9% corresponent als treballadors fixos el 2015; molt més elevada que la mitjana de la UE: 15,4% en front del 5,6%).
  •  Les deficiències en les polítiques socials dificulten una reducció més ràpida de la pobresa: la taxa de risc de pobresa va començar a disminuir en 2015, però s’ha mantingut en nivells molt alts, especialment per als nens, i la pobresa en situació d’ocupació encara seguia augmentant (el 2014, el 13,1% de les persones ocupades estaven en risc de pobresa). La limitada cobertura de les prestacions socials, diferents de les pensions, i la manca de coordinació entre els serveis públics d’ocupació i els serveis socials deixen a molts aturats sense ajudes.
  • La desigualtat en la distribució de la renda, mesurada per la ràtio de distribució en quintils, va augmentar durant la crisi i és una de les més elevades de la UE: a Espanya, la ràtio S80/S20 va augmentar del 5,2 en 2010 al 6,9 en 2015. L’impacte global de reducció de les desigualtats que té el sistema tributari i de prestacions es va mantenir per sota de la mitjana de la UE.
  • L’atur continua sent altíssim, especialment entre els joves (41,9%, 15-24 anys) i els treballadors poc qualificats (27%, nivells CINE 0-2). Quasi la meitat dels parats porta més d’un any sense treballar (2,1 milions de persones, és a dir, el 9,1% de la ma d’obra) i el17,8% més de quatre anys.

 

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Informe de la UE sobre Ocupació i Desenvolupaments Socials a Europa (2017)

flag_yellow_high

 

Aquest mes de febrer, la Comissió Europea va publicar el seu informe sobre Ocupació i Desenvolupaments Socials a Europa, on es destaca la continua expansió de l’economia de la UE, amb un creixement anual del 2,8%. També s’hi assenyala un creixement de l’ocupació en un 1,7% entre el tercer trimestre del 2017 i el mateix període del 2016 (que suposa un creixement de 4 milions de treballadors a la UE).

 

L’informe analitza també la situació dels diferents països europeus, entre els quals Espanya no surt ben parada. Recullo avui alguns dels indicadors més destacats que ens ajudin a situar la posició d’Espanya.

 

1) L’ocupació a la UE continua la seva expansió superant les previsions

 

L’ocupació ha estat creixent durant quatre anys i mig a la UE: el nivell més baix des del 2008 es va assolir a principis del 2013, i des de llavors s’ha incrementat en més de 12 milions de treballadors. Al tercer trimestre del 2017 s’ha arribat a un record de més de 236 milions de treballadors a la UE.

 

L’increment de contractes fixos va ser fort, amb 2,8 milions de treballadors (amb un increment de l’1,7%), en front del creixement 900.000 contractes temporals (un 3,2% més). També ha estat major el creixement dels contractes a jornada completa (3 milions, un 1,7% més) que els contractes parcials (300.000 més, 0,1%).

 

L’informe conclou que amb una ocupació del 72,3% en el tercer trimestre del 2017, és possible assolir l’objectiu 2020 d’arribar al 75% de l‘ocupació.

 

Espanya, amb una taxa d’ocupació  del 66%, està lluny d’arribar a aquest objectiu 2020 del 75%.

 

 

 

2) La reducció de l’atur a la UE roman estable 

 

L’atur a la UE va caure al 7,3% el  desembre del 2017, apropant-se al nivell del 6,8% registrat el mes d’abril de 2008. Tanmateix, aquest 7,3% és la taxa més baixa de la UE des de l’octubre de 2008. Això ha suposat 2 milions menys d’aturats a la UE (8,6 milions menys des d’abril del 2013).

 

Espanya tenia el desembre del 2017 la segona taxa d’atur més alta de la UE (16,7%), després de Grècia (20,7%) i molt lluny de la República Txeca (2,3%) o d’Alemanya o Malta (amb un 3,6%).

 

La reducció de l’atur a la UE (desembre del 2017) ha afectat a tots els grups d’edat i tant a homes com a dones (amb una taxa de 7,1% i 7,5%, respectivament).

 

L’atur dels joves de 15-24 anys va arribar a la UE al 16,1% el desembre de 2017. De nou, Espanya ocupa el segon pitjor lloc de la UE, amb una taxa d’atur juvenil del 36,8%, darrera de Grècia (40,8%) i per sobre d’Itàlia (32,2%). 

 

Alguna cosa no funciona bé en l’ocupació juvenil en aquests tres països mediterranis, amb unes taxes d’atur que doblen de lluny la taxa mitjana de la UE.

 

 

 

 

untitled

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Les pensions no pugen malgrat la recuperació econòmica

Manifestacion-Gobierno-pensiones-Congreso-Diputados_EDIIMA20180301_0356_27

Avui s’ha publicat un interessant article a eldiario.es on es fa una radiografia ampla de la crisi econòmica i de la recuperació que no ha millorat la situació de tothom per igual. De fet, els beneficis de la recuperació econòmica només estan arribant als que tenen més recursos, però no als pobres.

El articulista rebat amb xifres molt clares la tesi oficial del Gobierno de Rajoy quan respon als pensionistes que fa dies que estan sortint al carrer per queixar-se de la minsa pujada del 0,25% ¡,mentre el PIB ha crescut un 3,1%, dient-los que “la recuperació econòmica no ha arribat on tots volem que arribi i no tenim els recursos suficients per poder pujar-les més”.

Recullo algunes de les dades contundents que demostren que podria haver recursos per millorar les pensions, si les millores econòmiques d’aquests darrers exercicis no haguessin anat a parar a unes altres butxaques:

1) Espanya és el país europeu on més ha augmentat la desigualtat (ja som el tercer país més desigual d’Europa).
2) El 79% dels joves de 19-30 anys tenen la impressió d’haver estat exclosos de la vida econòmica per la crisi.
3) El 24,2% dels joves entre 20 i 34 anys ni treballava ni estudiava en 2015.
4) El salari anual dels menors de 26 anys que entren al mercat laboral és un terç inferior al que haguessin rebut el 2008.
5) El 28% dels contractes signats el juliol passat i dues terceres parts dels contractes temporals d’agost ven durar menys d’una setmana.
6) Els sis majors bancs espanyols (Santander, BBVA, Caixabank, Bankia, Sabadell i Bankinter) no han pagat, en conjunt, ni un sol euro per l’impost de societats des de l’inici de la crisi, malgrat haver guanyat 84.000 M€ durant aquest període.
7) ENDESA va repartir en un any, el 2014, el major dividend de la història d’Espanya: 14.600 M€. A canvi, en Espanya tenim la llum més cara d’Europa abans d’impostos.
8) El Banc d’Espanya ha estimat que dels 54.353 M€ que s’han donat en ajuts a la banca, només s’han recuperat 3.873 milions a finals de l’any passat.
9) De 2007 a 2016, la participació en la renda nacional del 10% més pobre va baixar un 17%, mentre que la del 10% més ric va créixer un 5% i la de l’1% més ric, un 9%.
10) La recuperació econòmica ha beneficiat quatre vegades més als grups de renda més alta que al 90% més pobre dels espanyols.
11) Cada any es destinen 5.000 M€ a desgravar als estalviadors que tenen fons de pensions privats.
12) El Gobierno es va a gastar a prop de 5.000 M€ en rescatar autopistes de peatge, amb les quals han guanyat milers de milions els seus constructors.
13) Reduint l’economia submergida (entre 150.000 i 200.000 M€) o el frau fiscal (al voltant de 70.000 M€), es podrien recaptar uns 25.000 M€ addicionals. Això sense parlar del que es podria fer si les grans fortunes tributaran mínimament pels 120.000 M€ que es calcula tenen en paradisos fiscals.
La conclusió a què arriba l’autor de l’article és evident: “Amb una recuperació amb càrregues i beneficis tan mal repartits és impossible pujar les pensions”. Cal, per tant, canviar el model econòmic, que modifiqui la distribució de les rendes, que imposi mínims de justícia fiscal…

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario